Creia que les coses importants eren difícils de dir. No s'imaginava ell mateix verbalitzant sentiments a l'hora que mantenia el seu llenguatge corporal. Era impossible -es deia- tenir un fil de veu ininterromput, expressar allò que volia dir amb les paraules que havia pensat fer servir, i mantenir la mirada.
Sense mai haver-ho parlat, ambdós havien arribat a la conclusió que aquestes converses s'havien de tenir en total contacte físic. Només abraçats amb força, els cossos estaven tan junts que no es veien i podien ser ells mateixos. Galta amb galta es deien les coses sense l'intensitat de les mirades, que malauradament sovint falsejaven els missatges. Només l'un al coll de l'altre podien respondre a una confessió amb una carícia, sense que un posat l'un devant de l'altre mostrés el procés en que un aixecava la mà i feia el recorregut fins al clatell de l'altre. Simplement la comunicació sorgia i s'estalviaven aquest moment d'artificialitat de veure com l'un volia transmetre un missatge fent un esforç per semblar tranquil i com l'altre el païa i pensava una resposta, que els semblava que era el més allunyat a la confiança.
El seu idioma era el xiuxiueig. Només en aquesta postura van descobrir l'estiu fora de les masses de l'estiu. La conversa fora dels estàndards de la conversa. L'amor fora dels missatges de l'amor.
Sense mai haver-ho parlat, ambdós havien arribat a la conclusió que aquestes converses s'havien de tenir en total contacte físic. Només abraçats amb força, els cossos estaven tan junts que no es veien i podien ser ells mateixos. Galta amb galta es deien les coses sense l'intensitat de les mirades, que malauradament sovint falsejaven els missatges. Només l'un al coll de l'altre podien respondre a una confessió amb una carícia, sense que un posat l'un devant de l'altre mostrés el procés en que un aixecava la mà i feia el recorregut fins al clatell de l'altre. Simplement la comunicació sorgia i s'estalviaven aquest moment d'artificialitat de veure com l'un volia transmetre un missatge fent un esforç per semblar tranquil i com l'altre el païa i pensava una resposta, que els semblava que era el més allunyat a la confiança.
El seu idioma era el xiuxiueig. Només en aquesta postura van descobrir l'estiu fora de les masses de l'estiu. La conversa fora dels estàndards de la conversa. L'amor fora dels missatges de l'amor.
No hay comentarios: