BarceloNina #39. Aire condicionat

La temporada alta dels celoberts és l'estiu. Tots els veïns estem amb les finestres obertes i sentim quan un es dutxa, l'olor del què l'altre cuina, a quina hora arriben a casa, què es diuen, quina emisora escolten, de quin equip són, la música que toquen.
L'estiu passat sentia com els veïns d'adalt feien l'amor. Aquest estiu sento les discussions del quart, una parella amb dues filles que es complementa a la perfecció: ella crida per tots dos, i ell calla també per tots dos.

-No em demanis res, ets tu qui té 50 ays i no saps què has de fer...
-Com vols educar la teva filla?
-Aquest, aquest és l'error
-S'han acabat les...
-I com que tens la barra de...
-Imbècil, ets imbècil!
-Tenia, tenia...
-Estic farta de que fotis el que et dóna la gana i no serveixi per res!
-L'única cosa que has de fer és...
-Me'n vaig al carrer...
-Jo a tu no et puc educar perquè tens 50 anys...
-No em facis parlar...
-Jo sóc un mostre perquè tu no hi ets...
-Que no ho fas amb mala intenció?
-Que t'estic dient que no ho facis!
-Els tres primers anys. Però ja en té 11.
-És perjudicial...

(Entra una de les nenes en acció)
-Per què no us separeu? Per sentir-vos cridar així...
-Aquest és el pacte, ho heu entès? Ara us doneu la mà conforme esteu d'acord.