Ha anat fantàstic, tu! Desconnexió total. Ha sigut una passada, Marràqueix. Vam anar a mercadillus, vam veure monuments... però lu millor lu millor va ser quan ens vam perdre pel desert, tot sols... no hi havia ningú, cap turista. Una gossada, tu. El Hassan, el noiet que ens hi va portar, ens va tractar súper bé, ens va donar de sopar. I tot gratis, eh? Més bon xaval... Es va portar... chapeau! Vam estar preparant el sopar allà a la fresca amb ell. Sense pressa, sas? Allà tenen una altra concepció del temps. És que realment només sabem anar corrents, no ens aturem, vivim en un món desenvolupat però que va cap a enrera en les coses que importen en serio.
Jo em pensava que tenia el francès rovellat, però a l'hora de la veritat era jo la que parlava i m'entenia. Fins i tot vaig fotre una bronca a uns venedors que ens volien timar... és que no hi ha dret home! Ma vaig quedar a quadrus. I el Xavi dient-li que sí que ho comprava, i traient les monedes. I jo dient-li que no, que ets tontu, que has de fer veure com si no estiguessis convençut. Home, és que hi han alguns que es passen de llestos, i tampoc cal que se'ns quedi cara de tontos.
Tu saps que jo, sense un cafè, no sóc persona. Però mira, em vaig acostumar al te i ara m'encanta. Han sigut quatre dies fantàstics. La veritat és que el Xavi ha estat súper monu, fent-me fotos... Ja les veuràs al Facebook. Afavoreix molt aquella llum, els mocadors de colors... I com que va ser Sant Jordi va sortir un matí tot sol (i ja sas que és una mica paradet) a comprar-me una flor al mercat. Sí, la veritat és que ens hem redescobert una mica. M'hi hagués quedat, nena! 100% recomanable.
Jo em pensava que tenia el francès rovellat, però a l'hora de la veritat era jo la que parlava i m'entenia. Fins i tot vaig fotre una bronca a uns venedors que ens volien timar... és que no hi ha dret home! Ma vaig quedar a quadrus. I el Xavi dient-li que sí que ho comprava, i traient les monedes. I jo dient-li que no, que ets tontu, que has de fer veure com si no estiguessis convençut. Home, és que hi han alguns que es passen de llestos, i tampoc cal que se'ns quedi cara de tontos.
Tu saps que jo, sense un cafè, no sóc persona. Però mira, em vaig acostumar al te i ara m'encanta. Han sigut quatre dies fantàstics. La veritat és que el Xavi ha estat súper monu, fent-me fotos... Ja les veuràs al Facebook. Afavoreix molt aquella llum, els mocadors de colors... I com que va ser Sant Jordi va sortir un matí tot sol (i ja sas que és una mica paradet) a comprar-me una flor al mercat. Sí, la veritat és que ens hem redescobert una mica. M'hi hagués quedat, nena! 100% recomanable.
No hay comentarios: